El meu ofici és imprevisible. Avui m’explica que vol ser un peix encara que no sàpiga respirar sota l’aigua. Potser demà vol ser roure. Al Juny s’allunya perquè diu que se sent tropical i es passa el dia en un “xiringuitu” de platja. És al·lèrgic a la injustícia i de vegades utilitza la ironia per poder-la mossegar. La seva abraçada és casa; la seva veu; abric. És per això que el meu ofici i jo sempre acabem caminant junts.